Benvinguts al blog de Boulder Indoor! Avui tenim el plaer d’entrevistar en Lluís Olondriz, un veterà de l’escalada amb més de 50 anys d’experiència. En Lluís compartirà amb nosaltres les seves vivències, reptes i consells acumulats al llarg de dècades de passió per aquest esport.
- Presentació i Història Personal:
Pregunta: Com et dius i quants anys tens?
- Resposta: Lluís Olondriz, 70 anys.
Pregunta: Quan vas començar a escalar i què et va motivar a iniciar-te en aquest esport fa més de 54 anys?
- Resposta: Vaig començar a escalar pròpiament als 16 anys, però em vaig iniciar en aquest esport als 14 anys, grimpant i seguint l’exemple dels altres. Quan vaig tornar a Lleida després de viure a l’estranger, vaig contactar amb el Centre Excursionista de Lleida, on hi havia gent que escalava i feia espeleologia. Això em va motivar molt.
Pregunta: Pots compartir algun record especial del teu primer dia d’escalada?
- Resposta: Un record que va marcar molt va ser als 17 anys, quan vaig escalar La Picorra del Racó a Serradell i em vaig fer un esguinç al turmell.També recordo el primer cop que vaig pujar a l’Aneto; ho vaig aconseguir després de tres intents l’any 1974. Em va fer gràcia perquè a dalt em vaig trobar un munt de gent i dues monges amb un col·legi de nenes, amb xiruques, passaven «a pelo», el nivell de consciència davant d’un pas difícil ha canviat,erets més inconscient, rebutjaves qualsevol seguretat.
«L’escalada ha estat la meva vida durant més de 50 anys»
- Beneficis i Impacte Personal:
Pregunta: Quins beneficis has notat en la teva salut física i mental des que vas començar a escalar?
- Resposta: Molts. Vaig conèixer una sèrie de persones amb valors molt marcats. El “companyerisme” i un nivell intel·lectual elevat eren comuns. L’excursionisme era científic, sortíem a explorar. A nivell físic, acabo amb 70 anys amb un estat físic bastant acceptable.
Pregunta: Com ha influït l’escalada en la teva vida diària i en la teva rutina com a jubilat?
- Resposta: L’escalada i la muntanya ha estat present en mi cada dia, ocupant el 90% de la meva vida. He de reconeixer que sóc un malalt, penso contínuament on puc anar a escalar. El 90% dels llibres que tinc son d’escalada. La jubilació m’ha permès sortir més a escalar, lluny de les preocupacions de la societat. Pel jubilats cada dia és diumenge, si el cap de setmana plou podem anar-hi qualsevol altre dia. No hi ha res més horrorós que la cara d’un muntanyenc el cap de setmana que plou.
Pregunta: Què significa per a tu estar en contacte amb la natura a través de l’escalada?
- Resposta: És molt important. Necessito de la natura. Hi ha dies que vaig a rodar per La Mitjana perquè tinc necessitat d’envoltar-me de natura. És una constant que l’he tingut tota la meva vida. De vegades, per motius de parella, estic a Barcelona dos o tres dies i me moro.
- No estic preocupat per la natura, és molt savia, acabarà amb nosaltres, és la humanitat qui desapareixerà. La natura continuarà més malament o més bé, però s’acabarà regenerant. Va saber desfer-se dels dinosaures, però ara m’explicaràs que no es desfaran de la humanitat? No estic preocupat pel canvi climàtic i aquestes coses, són cicles.
- Comunitat i Experiències Memorables:
Pregunta: Com descriuries l’evolució de la comunitat d’escaladors al llarg dels anys?
- Resposta: Ha canviat moltíssim, s’ha diversificat molt, hi ha un munt de modalitats diverses. Els escaladors d’avui dia tenen una visió diferent de l’escalada. Abans era més sobre superar reptes contínuament en una via llarga. La informació era més literària, ara tot és més accessible i les noves generacions no llegeixen tant. La meva forma de veure l’escalada és estar penjat en una paret i tindre dificultats una darrere de l’altra i totes diferents i anar superant-nos a poc a poc, sentir-me en alçada i sentir-me rodejat d’una vall, és diferent.
Pregunta: Pots compartir alguna experiència memorable o divertida que hagis viscut mentre escalaves?
- Resposta: Moltes… un cop, mentre escalava a Montrebei, em van atacar unes gralles mentre estàvem dins d’una xemeneia fosca. Mai m’hauria imaginat que una família d’aus m’atacaria perquè envaís casa seva, va ser molt divertit.
Pregunta: Hi ha alguna persona o grup d’escaladors amb qui hagis creat una connexió especial al llarg dels anys? Què significa aquesta relació per a tu?
- Resposta: Els amics del Centre Excursionista de Lleida. Ens veiem ara amb gent després de 40 anys i tenim el mateix feeling, som amics. També recordo als que s’han quedat a mig camí.
«La muntanya com a escola de vida»
- Reptes i Superació:
Pregunta: Quins han estat els principals reptes que has hagut de superar en la teva trajectòria d’escalada?
- Resposta: El primer és la por i aprendre a tenir respecte a la por. La nit abans de preparar la sortida sempre hi ha respecte i una mica de por.
Pregunta: Com vius aquestes sensacions sabent que el teu fill fa el mateix que tu?
- Resposta: Al principi no es viu gaire bé perquè saps que no tens l’experiència suficient, o evidentment no tens la meva experiència, perquè cal aprendre l’escalada o l’alpinisme. Pateixes, perquè saps el que està fent. En canvi mon pare patia d’una altra manera perquè no sabia el que feia. De fet, què el meu fill faci el que faig jo n’estic molt content. Primer perquè se que tindrà una vida sana, i perquè tindrà uns valors una mica per sobre del normal. Perquè si tu fas molta muntanya i exposes la teva vida sovint t’estimes moltes coses. I la prova és que tots els què el coneixen una mica li tenen certa estima. Però jo estic molt content que hagi seguit el que he fet jo. Tinc un fill bastant sa, i bastant prudent. Potser no farà tot el que he fet jo, perquè també li tiren molt les curses de muntanya i aquestes coses. És un ofici que l’has d’anar aprenent a poc a poc. Sempre estàs estudiant, sempre aprens coses.
Pregunta: Com has evolucionat i millorat les teves habilitats al llarg de més de 53 anys d’escalada?
- Resposta: Amb l’experiència, a base de viure experiències, hores i hores penjat en diferents tipus de roca i climatologia, boira, pluja, etc.
Pregunta: Hi ha hagut algun moment de dubte o por? Com l’has gestionat i superat?
- Resposta: Al pic Lenin a 7.000 metres. Anava pujant i em sentia bé, vaig aturar-me un moment, em vaig girar i vaig veure un company que anava vestit com jo que estava en problemes. Vaig apropar-me a ell per ajudar-lo i va resultar que era jo… m’havia adormit, i la meva ment estava pujant cap a dalt. Al despertar-me el fred i esgotament que tenia era impressionant. Vaig passar por, i em vaig dir, “has de ficar tota la teva experiència en muntanya i has de saber que com més baixes, més oxigen respiraràs i millor et trobaràs”.
També fa dos anys amb el Rosendo, vam passar una calor insuportable i vam patir un cop de calor, vam haver de ficar el cap sota les mates. Vaig dir, “a veure si aquest és el dia?” Al final vam intentar arribar com fos a un bosquet que hi havia a 300m, i ens vam esperar fins que es va pondre el sol. És curiós tenir por a set mil metres, i tenir por a cent metres d’altura. L’experiència t’ensenya que en qualsevol punt, has d’estar alerta del que fas. És importantíssim saber gestionar aquest moment de por, perquè d’ell dependrà sortir-ne bé. En muntanya, hi ha un 30% de perill que no pots controlar, el 70% restant l’has de dominar molt bé.
«No hi ha edat ni límits per començar a escalar»
- Consells i Inspiració per a Altres:
Pregunta: Quin consell donaries a altres persones grans que podrien estar interessades en començar a escalar?
- Resposta: Que comencin pel més senzill i que sentin que el seu cos s’ho està passant bé. Si no gaudeixen, que canviïn. Que es fiquin a la paret i que el seu cos gaudeixi.
Pregunta: Hi ha alguna lliçó de vida que hagis après gràcies a l’escalada que vulguis compartir amb els joves escaladors?
- Resposta: Dono gràcies a la muntanya, ja que ha set per ella que he tingut els amics que he tingut. A nivell laboral també m’ha ajudat molt a superar tots els inconvenients que em sortien, t’ensenya que hi ha una solució per tot. No hi ha feina més difícil que aquella que no saps fer, per tant l’he d’aprendre, o he de demanar ajuda a qui ho sap, però si el teu orgull t’ho impedeix és impossible que et surti.
Pregunta: Quin és el missatge que t’agradaria transmetre a les futures generacions d’escaladors?
Resposta: Primer demanar-los-hi perdó perquè hem obert totes les vies que es podien obrir, ja no sabem on obrir-ne més. Que hi posin il·lusió, només amb il·lusió surt tot. Que tinguin una bona preparació física, que tinguin una vida sana. Si surts de festa, no vagis a escalar l’endemà al matí, ves-hi a la tarda. Avui en dia, el rocòdrom ajuda a tenir una bona preparació física. Abans érem més tècnics i no estàvem tan preparats físicament.
- Reflexions i Motivació Actual:
Pregunta: Quines activitats o pràctiques et mantenen motivat/da per continuar escalant?
- Resposta: Bona pregunta, no ho sé. Sempre dic el mateix, miraré d’escalar 30 o 40 anys més i plegaré. És la il·lusió. Estic tant a gust i m’ho passo tan bé que he de tornar. Si aquell dia no vull escalar, caminaré. Si tu escales bé, i fas vies que estan al teu nivell la il·lusió et durarà un munt. En canvi si t’obsessiones amb el grau i al quart intent no aconsegueixes encadenar, et desmoralitzes i després no en vols saber res més, i per mi no és això, depèn dels valors de cadascun i del seu ego.
«L’escalada m’ha ensenyat que la il·lusió i la passió no tenen edat»
Pregunta: Com t’agradaria que fos la teva participació en l’escalada en els propers anys? Hi ha alguna cosa que t’agradaria experimentar o explorar?
- Resposta: Em queden algunes vies per fer, per exemple a Chamonix, ja he enganyat al Sergi Rosell perquè m’acompanyi a fer la clàssica Frison-Roche a Brevent, cinc llargs de corda, dos d’ells de 6a. La meva escalada el dia de demà és passar-ho bé, amb un grau ben dominat per no patir cap caiguda, i gaudir com més anys ho pugui fer millor. I quan el cos em digui prou, me n’aniré a caminar.
Pregunta: Què significa per a tu continuar practicant escalada a la teva edat?
- Resposta: TOT. És la meva vida.
Conclusió: Gràcies Lluís per compartir la teva experiència amb nosaltres. La teva passió i dedicació són una inspiració per a tots nosaltres. Convidem els nostres lectors a deixar els seus comentaris i a compartir les seves pròpies experiències d’escalada. No oblideu seguir les nostres properes activitats i esdeveniments a Boulder Indoor.
